1926. L’aixecament de Prats de Molló i la internacionalització del cas català

La necessitat, per tant, empenyia “l’Avi” a alguna mena de maniobra, ni que fos en solitari i amb els seus propis mitjans, que reconduís la situació i tornés a posar la reivindicació separatista en un primer pla d’actualitat.

Amb aquest objectiu, Estat Català decidí tirar endavant el que més tard serà conegut com a complot de Prats de Molló, programat en principi per a data tan assenyalada com l’Onze de Setembre, més tard endarrerida al 4 de novembre de 1926.

Es tractava, en realitat, d’un projecte d’incursió militar al Principat fins a Olot, on des de la ràdio es proclamaria la independència de Catalunya i, secundada per una vaga general assumida pels dirigents anarquistes, s’incitaria al país a un alçament general sota el crit de “A les armes catalans!”. De triomfar aquest pronunciament, es procediria a l’ocupació de la resta del territori català i, en cas contrari, s’iniciaria la resistència guerrillera a les Guilleries.

Butlleta ingrés a l'Exèrcit Català
Butlleta ingrés a l'Exèrcit Català

Amb aquesta finalitat, apart dels voluntaris separatistes i d’alguns anarquistes exiliats que s’hi apuntaren i que realitzaren diversos entrenaments a les rodalies de Paris, Macià reclutà una sèrie d’italians antifeixistes, com a quadres de l’exercit alliberador, entre els qui hi figurava el coronel Ricciotti Garibaldi, net del líder nacionalista italià.

Un moviment de persones tan considerable com aquest difícilment podia passar desapercebut a la policia francesa que desarticulà l’operació a Perpinyà i a un municipi del Vallespir, Prats de Molló, on fou arrestat Francesc Macià i els seus col·laboradors més estrets Josep Carner- Ribalta, Ventura Gassol i Josep Bordes de la Cuesta.

Enmig d’un plet internacional entre el govern francès d’Aristide Briand i el feixista italià de Benito Mussolini, el sacrifici ritual i el gest a la desesperada amb que Macià tirà endavant aquest projecte d’invasió armada esdevingué ràpidament èxit propagandístic i publicitari que ajudaria a engrandir encara més el carisma i el liderat de “l’Avi”, fins a convertir-lo en el símbol de la lluita del poble català contra la dictadura primorriverista.

Efectivament, airejat pels mitjans de comunicació i estimulat pel govern francès en el seu enfrontament amb règim feixista de Mussolini, Macià aconseguí atreure cap al cas l’atenció pública, ben assessorat per un equip de lletrats dirigit pel prestigiós advocat Henri Torres.

Voluntaris catalans detinguts van cap al judici a París

En aquestes circumstàncies, el judici per tinença il·lícita d’armes celebrat a Paris el gener de 1927 es convertí en un veritable i sorollós procés polític que donà a conèixer internacionalment el plet català i les reivindicacions separatistes, com ho destacà l’abrandat interrogatori d’Henri Torres a Macià en el qual “l’Avi” davant l’opinió pública francesa va situar com a objectiu del complot l’assoliment “d’una República catalana independent que sigui per a vosaltres com una “Bèlgica pirinenca”.

La sentència, en la línia favorable de la campanya publicitària endegada pel “quixot català”, com anomenava la premsa a Macià, fou molt suau i es va reduir a una multa de 100 francs, dos mesos de presó que ja havien acomplert els acusats i l’expulsió del territori francès que portaria ell i els seus col·laboradors a Brussel·les.

1926 Imatge judici a Macià i als seus voluntaris a Paris
1926 Imatge judici a Macià i als seus voluntaris a Paris
1927 - homenatge voluntaris catalans a soldat desconegut - Bruseles
Retall de premsa – Els voluntaris catalans a Brusel·les homenatjen al soldat desconegut. Arxiu Albert Roqué i Figuls