1907. L’ANC: Associació Nacionalista Catalana

El resultat serà la formació de l’anomenada Associació Nacionalista Catalana, que en l’acte formal de constitució el 12 de desembre de 1907 elegirà com a president Trinitat Monegal, vicepresident Josp M.Roca i Lluís Via, el ja esmentat Manuel Pagès com un dels seus vocals, a més de Martí i Julià, Jaume Arqué i Clapés, l’escriptor i periodista Eugeni Xammar,  i molt aviat, entre els seus militants hi figurarà també, segons confessió pròpia, Daniel Cardona, noms que tornarem a trobar formant part de la primera generació de dirigents del moviment separatista català.

1907 anc 2
Fotografia inauguració ANC

1907 ANC 1

Aquesta entitat, a més, a diferència de l’Aplec Catalanista, òrgan de coordinació dels grups de joves nacionalistes radicals a la qual venia a substituir, sota l’aixopluc del doctor Martí i Julià anirà un pas més enllà i tot i fracassar en el seu intent, naixia amb el propòsit de servir de contrapès al catalanisme conservador de la Lliga i al desencís provocat pel que consideren jacobinisme del Centre Nacionalista.

Tanmateix, l’ANC, empantanegada en la campanya en favor del vot en blanc a les eleccions de 1909, en la qual segueix fil per randa els plantejaments del president de la Unió Catalanista de castigar tant la Lliga com el CNR per les dissensions que generaren el trencament del projecte unitari interclassista de la Solidaritat Catalana, iniciarà un procés d’irreversible declivi.