1954. Les noves i velles generacions es troben en el Front Nacional de Catalunya

Cap al 1954 sembla que s’albiren les primeres llums al fons del llarg túnel de la lluita contra el franquisme i comencen a tenir recompensa els esforços i la fe de Joan Cornudella en els fruits d’un treball gairebé en solitari per al sosteniment de les sigles del Front Nacional de Catalunya.

Des de començaments d’aquest any, que dóna signes del lent i tímid encara, però indubtable, redreçament del moviment nacionalista amb la publicació de Notícia de Catalunya de Jaume Vicens Vives, Joan Cornudella expressa la voluntat de tornar a treure al carrer l’òrgan imprès de l’organització, Per Catalunya, i de reforçar la relació del Front amb l’exterior.

Gràcies als esforços de Manuel Viusà i Gertrudis Galí que des de Paris s’encarreguen tant de la impressió com de la distribució a l’exili i a l’interior, l’octubre de 1954, podia sortir al carrer el primer Per Catalunya.

1955---PER-CATALUNYA---N3---FEBRER---INT
1955 – Per Catalunya! Editat a París

Aquesta segona època del portaveu imprès presidirà el difícil període dels anys cinquanta, i els setze números publicats entre octubre de 1954 i el mateix mes de 1959 resultaran transcendentals per a la supervivència de l’organització i, sobretot, per a que pugui tenir lloc un important relleu generacional entre els patriotes resistents de primera hora i els joves dirigents polítics que, com tindrem ocasió de veure, es forjaran pràcticament en la seva totalitat en els medis universitaris.

 

Amb un número de Per Catalunya sota el braç, que posava de manifest l’existència d’una de les poques formacions polítiques que podia donar senyals de vida a mitjans dels anys cinquanta, fou possible la captació d’una bona colla d’estudiants universitaris com el fill gran del màxim dirigent del Front, Joan Cornudella i Feixa, i d’altres com Jordi Vila i Foruny, Joaquim Ferrer i Mallol o Jordi Casas-Salat i Fossas.

 

Alguns d’aquests joves militants, d’una manera discreta però activa, participen en la Primera Assemblea Lliure d’Estudiants que tingué lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona el 21 de febrer de 1957 i en col·laboració amb altres estudiants de la UDC i el MSC, posen novament dempeus la FNEC, que després de la sortida d’aquest darrer partit, va quedar pràcticament sota el seu control absolut. 

 

A més de prendre part en determinades tasques d’agitació, aquesta nova fornada de militants aconseguiran tornar a fer interessar per les qüestions del partit a l’antiga gent del Front dels anys quaranta, com Antoni Malaret o Pere Carbonell i anteriors dirigents com Antoni Andreu, Manuel Cruells o Jaume Martínez.