1942 a 1946. L’independentisme s’organitza arreu del món

Durant els anys quaranta, l’exili americà políticament arrossega una prou esmorteïda existència, només trencada puntualment per algunes iniciatives de caire literari o alguns intents de renovar l’impuls dels anys vint i trenta, com la fundació l’any 1943, a partir de la pretèrita existència d’un “Grop Nacionalista Radical” de Santiago de Cuba, d’una Unió de Catalans Independentistes en la qual participaren coneguts militants separatistes com Marcel·lí Perelló, Josep M. Xammar, Artur Costa o Josep M. Murià i que, a manera de delegació exterior, mantingué contactes amb el Front Nacional de Catalunya.

1945 - DESFILADA CUBA FI 2WW
1945 – 15 D’agost de 1945 els separatistes catalans de Cuba, desfilen amb l’Estelada per commemorar la fi de la 2a Guerra Mundial davant del Palau Presidencial

Durant aquests anys precisament, l’ambient favorable entre els emigrants catalans, especialment a Amèrica, resultarà decisiu com a base del futur creixement de la consciència del marc nacional dels Països Catalans que es produirà a l’interior a partir dels anys seixanta.

1945 - enllà
Butlleti d’informació catalana, editat des de Santiago de Cuba, per la Unió dels Catalans Independentistes

Sovintegen així nombroses expressions favorables com el mapa dels Països Catalans que recull a la capçalera el Full Català editat a Mèxic des de 1941 per Josep Carner; l’impuls donat per la revista Quaderns de l’exili, fundada a Coyoacan (Mèxic) el 1943 per Josep Maria Ametlla, Lluís Ferran de Pol, Raimon Galí i Joan Sales que segons afirma explícitament el seu “acte de fe: Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació”; les referències favorables de la revista Enllà, publicada també a Mèxic a partir de l’agost de 1944 per un ventall prou divers d’exiliats com Marcel·lí Perelló, Abelard Tona, o els militants de tradició anarcosindicalista Fidel Miró o Jordi Arquer; els opuscles de J. Carner-Ribalta, a partir de 1942, des de Nova York, demanant el reconeixement de la personalitat dels Països Catalans, etc.

Enllà des de Mèxic, per la independència dels pobles i el socialisme

I sobretot, a partir de 1946, La Nostra Revista, primer, i a partir de setembre de 1952 Pont Blau, amb la finalitat de “fer una revista de valencians, balears i catalans” impulsades per Avel·lí Artís i Balaguer i Vicenç Riera Llorca, i coneguts militants separatistes als quals ja ens hem referit com Abelard Tona o Ramon Fabregat, de manera determinant contribuïren a posar les bases de l’expansió d’aquesta consciència pancatalanista a l’interior sol·licitant l’any 1950 el primer dels assaigs polítics de Joan Fuster, el gran impulsor durant la dècada dels seixanta de l’àmbit nacional dels Països Catalans.