1958. LLuita descolonitzadora, Moviment d’Alliberament Nacional a Veneçuela i Acció Armada per l’Alliberament Nacional des de l’Argentina

En aquesta conjuntura de finals dels cinquanta, des de l’exili també, apareixen les primeres i sempre tímides i poc reeixides incitacions a lligar la qüestió nacional catalana amb l’emergent lluita descolonitzadora dels països del tercer món.

1960 - MOVIMENT D'ALLIBERMANENT1

Des de Caracas, dos catalans residents a Caracas, Amadeu Oller i Navarro i Joaquim Juanola i Massó, antics militants d’Estat Català (aquest últim, juntament amb Jaume Compte, ja s’havia separat dels plantejaments de Francesc Macià l’any 1928 en considerar que aquest adoptava vies massa federalistes), van crear un grup anomenat Moviment d’Alliberament Nacional, que entre el 1958 i el 1964 va editar una serie de documents. El febrer del 1960, aquest grup entra en contacte amb el Directorio Revolucionario Ibérico de Liberación i signen un acord de col·laboració, redactat per Juanola mateix. Els signants són, per una banda, Oller i Juanola, i per l’altra, José Velo Mosquera i Antonio Padilla Castillo. L’acord, però, no arribà a traduir-se en fets concrets. 

3.-6-de-juny-de-1960.-L'accio-armada-per-l’alliberació-nacional.-Fet-i-editat-per-Antoni-Cardona-i-Roca-a-San-fernando-(Argentina)
1960 – 6 de juny de 1960. L'accio armada per l’alliberació nacional. Fet i editat per Antoni Cardona i Roca a San Fernando-(Argentina)

Des de l’Argentina, el químic Antoni Cardona i Roca també va redactar un document en el qual, el juny del 1960, reivindicava la independència de Catalunya. En aquest document, es mostrava a favor de la formació d’un moviment d’alliberament català i propugnava l’acció armada. La seva idea era fabricar un nou plàstic i patentar-lo, dedicant tots els diners que es pogués fer de benefici de l’explotació del nou material a l’alliberament de Catalunya. Seguint com a exemple el desambarcament de Fidel Castro i els seus rebels contra el regim cubà de Batista, volia aprofitar la situació que es vivia en aquella època al nord d’Àfrica per buscar complicitats amb Algèria i el Marroc espanyol, per tal de que d’aquesta manera l’Estat espanyol s’afeblís i es poguessin arribar a crear uns focus de guerrilles a Catalunya. La seva idea era desambarcar a terres catalanes des d’un submarí, i tenia perfectament organitzat tot el material que era necessari i com adaptar-lo a l’embarcació. Finalment, els seus plans quedaren en no res.