1927 - 1928. Macià se’n va a Amèrica i visita els clubs separatistes

A la capital belga, el novembre de 1927 les dificultats de comunicació amb l’interior decidiren Macià a acceptar finalment la invitació moltes vegades repetida per part dels catalans emigrats per a fer una visita a les comunitats americanes.

1928-dones cubanes-regal estelada Macià
Les dones cubanes regalen una bandera Estelada a Francesc Macià, en el seu últim àpat a l’Havana

A començaments de gener de 1928, “l’Avi” acompanyat del seu secretari Josep Carner-Ribalta i de Ventura Gassol arribava a Montevideo. Des de la capital uruguaiana intentà traslladar-se a l’Argentina, però en ser-li refusada l’entrada ho feia de manera clandestina el 31 de gener de 1928. Arrestat a la setmana d’haver arribar, seria immediatament expulsat, i, després de que el seu cas fos motiu de controvèrsia durant la campanya electoral argentina, pogué per fi visitar les colònies de catalans disperses per tot aquest país, especialment a Buenos Aires, Rosario, Córdoba i Mendoza, on presidí calorosos actes d’homenatge.

A Xile, en canvi, a on arribà el 30 de juny, la rebuda fou molt més freda pels obstacles que hi posà el govern i, així, l’1 d’agost del mateix any 1928 embarcava cap a Cuba arribant a l’Havana el dia 16 d’agost.

Concentració nacional o partit separatista? Presentat a l’Assemblea Constituent del Separatisme Català

Els catalans emigrats a Amèrica havien aprofitat la visita de “l’Avi” per a arribar a un acord respecte a les normes de coordinació que haurien de regir un Partit Separatista Revolucionari Català i les bases per a la redacció d’una Constitució per a una hipotètica Catalunya independent.

Amb la finalitat de procedir a l’aprovació d’ambdues propostes els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre es realitzà a l’Havana l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, inspirada en la reunió feta pel Partido Revolucionario Cubano que havia donat origen a la primera Constitució d’aquest país.

Davant la mesa d’honor presidida pel doctor Claudi Mimó, el secretari de Macià Josep Carner-Ribalta llegí la ponència titulada Concentració nacional o partit separatista, que establia les bases fundacionals del Partit Separatista Revolucionari Català, mentre que el destacat catalanista nascut a Montblanc i resident a Cuba Josep Conangla i Fontanilles llegí i defensà el Projecte de Constitució de la República Catalana que ell mateix havia redactat.

Constitució provisional de la República Catalana aprovada a l’Havana, durant l’Assemblea Constituent del Separatisme Català

Amb la introducció de diverses esmenes tant dels delegats presents com les formulades per carta en representació d’altres indrets geogràfics d’arreu del mon, quedaren aprovades ambdues ponències.

Com a constitució escrita per a un estat independent, per mitjà de 36 títols dividits en 212 articles i prenent com model el constitucionalisme americà, el text aprovat definia el futur règim independent a instaurar com una República catalana, “tècnico-democràtica-representativa, basada en els principis de la democràcia liberal”.

A partir de la decisió de valer-se dels “mitjans revolucionaris per a independitzar-se”, justificava el projecte separatista com un avanç del futur reconeixement internacional, abordava la difícil qüestió social des d’una posició avançada i progressista i, entre molts altres aspectes com la instauració de la bandera estelada com ensenya oficial del país o la desaparició de les quatre províncies, recollia també la possible confederació amb els altres pobles ibèrics, de parla catalana o no, i amb Portugal.

Tot i la relativa importància d’una primera Constitució escrita per a una futura Catalunya independent, el text té un valor merament testimonial i prompte serà oblidada. La ponència per a la creació del nou grup polític separatista no tindrà més fortuna i les nou bases que establien complicades regles de funcionament fruit del context dels emigrants catalans allunyats de la realitat de l’interior, no arribarà tampoc mai a posar-se en pràctica.