1925. Macià va a Moscou

Mentrestant, no havia minvat la manca de recursos econòmics per a poder tirar endavant qualsevol projecte d’insurrecció armada per enderrocar la dictadura. Amb l’objectiu, doncs, de contribuir a pal·liar aquest problema, Francesc Macià cercà diverses fonts de finançament com el llançament el dia de Sant Jordi de 1925 de l’emprèstit Pau Claris dirigit als catalans de l’interior i de l’exterior per un valor superior als 20 milions de pessetes. Igualment realitzà tot tipus de gestions amb la intenció de recaptar ajut econòmic com les que realitzà amb varis financers estrangers per a especular a la borsa amb una potencial caiguda de la pesseta, amb representants del Consorci Internacional de Banquers, amb el líder de la Lliga Francesc Cambó o amb els nacionalistes irlandesos.

Davant el fracàs de tots aquests projectes i el magre resultat de l’emprèstit Pau Claris, intentant aprofitar l’apropament tàctic puntual amb les forces comunistes, aconseguí que el Comitè de la Lliure Aliança el comissionés per a anar a la Unió Soviètica. D’aquesta manera, acompanyat del seu secretari Josep Carner, Macià feia cap a Moscou el 24 d’octubre de 1925 per tal d’aconseguir el suport del Komintern a una insurrecció armada a l’Estat espanyol o, almenys, el seu suport econòmic.

 

A la mateixa estació de Moscou foren rebuts per Andreu Nin, el futur dirigent del POUM aleshores representant de la Profintern, la internacional sindical, que farà el paper d’intèrpret i d’acompanyant pels despatxos de la burocràcia soviètica.

A la capital soviètica, el líder d’Estat Català s’entrevistà en primer lloc amb Nicolai Bukharin, director del diari Pravda i destacat membre del Politburó que els facilità la participació, junt a varis representants del Partit Comunista Espanyol, en una reunió de la Internacional de partits comunistes o Komintern en la qual es discutiren les bases d’una futura insurrecció contra la dictadura, en torn del qual el 16 de novembre s’arribà a firmar entre ambdues parts un principi d’acord, malgrat la desconfiança de Macià per la manca d’una data concreta de realització.

Tot i ser rebuts pel cap del govern soviètic Gregori Zinoviev, en ple enfrontament entre aquest i Stalin, la conjuntura no era la més adequada. Mentrestant, com a hostes d’honor de la Unió Soviètica, Macià i Carner-Ribalta passaven els dies visitant tot tipus de centres econòmics d’interès i llocs turístics, sense avançar però en el desenvolupament dels acords presos fins que, cansats d’anar amunt i avall per la ciutat moscovita sense un objectiu clar, agafaren les maletes i el 28 de novembre abandonaren prou decebuts la capital soviètica.

En lògica conseqüència del fracàs dels contactes de Macià a Moscou, les relacions amb els comunistes es refredaren i la persistència en la manca de diners faran que en la pràctica l’Aliança Lliure es desfaci.

Emprèstit de Catalunya per valor de 25pessetes
Emprèstit de Catalunya per valor de 25pessetes

Pocs dies després, el 14 de juliol, Estat Català participava en les xiulades i actes de protesta a París contra la presència del general Primo de Rivera a la gran parada militar que volia celebrar la victòria espanyola i francesa al Marroc i la rendició final d’Abd el Krim.

Macià fins aleshores havia vist fracassar tots els intents per tirar endavant un aixecament armat en contra de la dictadura. Criticat per uns, com era el grup de Daniel Cardona, pel ventall de forces estatalistes amb el que negociava, i censurat per altres, per la incapacitat i el fracàs en la conformació d’aquestes aliances, la situació política de Macià, sota la pressió, a més, d’un govern francès cada cop menys tolerant amb la seva presència, era prou difícil.