1965 - 1968. Manuel Viusà, feina sense aturador des de l’exterior

Mentre l’independentisme s’organitzava a l’interior, Manuel Viusà i Gertrudis Galí, i el seu entorn més proper, no aturaven les seves tasques per a difondre la lluita. 

Des de l’octubre del 1954 fins a l’octubre del 1959, el matrimoni Viusà-Galí que havia editat el  Per Catalunya, de l’FNC, en la seva segona època, exercí la funció de secretariat exterior del partit, amb la coordinació dels nuclis de França, el Brasil, Mèxic, el Regne Unit, els Estats Units, Xile, l’Argentina i Veneçuela. Especialistes a difondre arreu la causa catalana, havien pres contacte amb els moviments d’alliberament nacional del Kurdistan i d’Armènia, amb jueus del moviment Betar, amb el Consell Nacional de Naga i amb altres moviments africans i asiàtics. Feien aquests contactes seguint la teoria que, en paraules de Viusà, «per contrarestar la força de l’Estat opressor en tots els àmbits, cal una força defensiva».

El 1956 Viusà i Galí es van instal·lar a Thiais, a prop de París, i dos anys més tard es van traslladar a la capital, al número 19 de la rue Clauzel, des d’on ajudaven políticament, econòmica, moral i professional molts catalans, exiliats o no; per aquest motiu, casa seva era coneguda com «el petit consolat català». Raimon, Lluís Llach i Ovidi Montllor els deuen els seus primers recitals a París. També passaren per casa seva Max Cahner, Josep Pallach, Josep Tarradellas... i molts exiliats que hi van trobar refugi i ajut.

Als anys seixanta, Viusà havia emprès l’edició de la revista Som amb una màquina òfset AB DICK que acabaven de comprar, ja que es va adonar de la necessitat de difondre informació sobre la història recent del nostre poble. Per aquest motiu, va publicar un número monogràfic dedicat al president Companys (1965) i un altre sobre Francesc Macià (1968). Va confeccionar un altre número de Som, aquesta vegada dedicat al president Macià, per a decantar la balança del sector que dins de l’FNC era partidari de la lluita armada.

1968 - SOM - MANUEL VIUSÀ
1968 – Som! – Editat per Manuel Viusà

Viusà intervingué vivament en les discussions sobre si s’havia d’aplicar una línia socialista a l’FNC. S’hi mostrà radicalment en contra, com queda reflectit en els apunts que dictava a la seva filla.

Més tard va publicar el llibre Correspondència secreta: Franco, Hitler, Mussolini, amb el pseudònim Pere Vergós (1970), a partir de les traduccions que Xancó, un excapellà català resident a Buffalo (EUA), i la seva filla Joana Viusà li feien arribar.