1974. Militants del FNC desapareixen de la vida pública, i s’intregren a ÈPOCA

La insistència d’Àlvar Valls, després del congrès, per tal que el posessin en contacte amb Martínez Vendrell, el va portar a visitar Magí Colet a Sabadell un parell de vegades, ja que sabia que era partidari de la lluita armada, i més tard anà a veure Jaume Cornudella a Perpinyà.

Aquesta darrera visita va transcendir dins el partit, ja que Jaume Cornudella en va informar Joan Cornudella Barberà, i aquest va ser el detonant perquè els «vells» de l’aparell de l’FNC acabessin acceptant la demanda.

En primer lloc, els possibles voluntaris eren observats amb atenció en la seva vida diària, i se n’estudiava el comportament; més tard, uns quants eren cridats a una llarga entrevista amb Martínez Vendrell al seu taller de Cornellà, i, en última instància, feien el «salt» que anhelaven i passaven a ser alliberats de l’organització.

En el cas d’Àlvar Valls, que va entrar a la Casa com a responsable d’una «agrupació» formada per dos grups, els contactes previs foren quatre xerrades amb Martínez Vendrell, dues al seu taller i dues més al seu domicili de la Diagonal de Barcelona, i finalment una llarga conversa de Valls, Martínez i Cornudella Barberà al domicili d’aquest darrer a l’avinguda de l’Hospital Militar.

D’aquesta manera, tots els militants de l’FNC que es van incorporar a l’organització van passar a la clandestinitat, allunyats dels seus entorns familiars. Arran d’aquests fets, una de les frases de Martínez Vendrell es va fer realitat: «Hi ha gent que veu rodar el món. Nosaltres som els qui el fem rodar».

Leonard DeslhamsSegre-martinez vendrell
Jaume Martínez Vendrell. Fotografia de Leonard Deslhams

El fill gran del doctor Colomines, Joan-Ramon, havia substituït el seu pare a la secretaria del partit i va seguir la seva línia d’implicar més gent en el vessant militar i procurar polititzar més l’organització armada.

Així, doncs, van marxar de l’FNC al voltant d’una trentena de persones, entre les quals hi havia dos membres del Consell Executiu ―Àlvar Valls i Lluís Montserrat― i militants de la Joventut Obrera i del Bloc Català d’Estudiants. Alguns d’ells van formar grups de la Casa com a alliberats, mentre que d’altres es van situar en la infraestructura «legal» de l’organització.