1918. Movilització i enfrontaments amb espanyolistes

La figura de Macià era prou adient per encapçalar la seva estratègia a l’irlandesa. Però, tot i coincidir amb aquests joves militants radicalitzats nacional i socialment en reconèixer el lideratge indiscutible de “l’Avi”, les inquietuds socialitzants no ocuparan mai un lloc central entre les preocupacions del líder de Sant Just Desvern, Daniel Cardona, com es farà evident a la dècada següent quan no comparteixi la trajectòria de molts d’ells cap a viaranys orgànics marxistes.

Cardona és conscient de la importància de la mobilització cívica i de l’enquadrament polític dins el moviment nacional i per encapçalar-lo la campanya autonomista ha deixat ben clara la capacitat de lideratge i l’oportunitat de la figura de Francesc Macià. Però, segons ell, cal supeditar aquest tipus de lluita a les virtuts de la via militar, única i veritable eina que pot contribuir a desvetllar, impulsar i conformar el moviment patriòtic cap a la independència.

No és casualitat, per tant, que a començaments de 1919, mentre Francesc Macià intenta capitalitzar el moviment autonomista iniciat per Cambó cap a posicions separatistes, a les Rambles de Barcelona durant tres mesos es produeixin diaris enfrontaments entre militants catalanistes, que llencen consignes independentistes i canten Els Segadors i la Marsellesa, i la policia, membres de la Liga Patriótica Española i oficials de l’exèrcit.

De la llista de detinguts, es pot comprovar l’elevat nombre de dependents de comerç, més de vint-i-cinc, sector especialment sensible, com hem explicat, al discurs separatista. Com a resposta el dia 28 de gener el governador civil clausurava el sindicat més representatiu d’aquest sector, el CADCI.

Des de l'armistici (11/11/18), gairebé a diari el catalanisme celebra a les rambles de Barcelona el triomf sobre l'imperialisme alemany i otomà a la guerra mundial amb manifestacions, fent voleiar banderes franceses, nord-americanes i catalanes i cridant visques a la Catalunya lliure. Les celebracions i reivindicacions s’estenen fins al gener del 1919. Tot sovint, es produeixen enfrontaments violents entre joves nacionalistes radicals i la policia, membres de la Liga Patriótica Española (LPE) i oficials de l’exèrcit.

El 9 i el 19 de gener les agressions arriben a l'extrem de provocar la mort de dos joves separatistes. Aquell dia un grup de catalanistes amb llacets amb la bandera catalana es concentraren, com sempre, a les rambles de Barcelona, on també hi havia membres de la LPE.

Ambdós grups s’intercanviaren mirades i crits, però la presència policial evità l’enfrontament. Finalment, un grup de catalanistes va entrar al carrer de Tallers i van ser seguits per un nodrit grup de membres de la LPE fortament armats. En arribar al carrer de Valldoncelles, els catalanistes es van girar i va començar una baralla a cops.

Els de la LPE en veure’s impotents van usar les pistoles, van disparar contra els catalanistes i van matar d’un tret al cap Manuel Miralpeix, que era un jove obrer catalanista de 17 anys. Al cap de vuit dies en uns nous enfrontaments entre separatistes i membres de la LPE, els membres de la LPE assassinaren Joan Benet pel fet de portar un llacet amb la bandera catalana. Aquest fet tràgic detingué en sec les manifestacions catalanistes i, de retruc, els incidents violents. La policia aprofità l'ocasió, però, per detenir vint-i-cinc membres del CADCI i clausurar el sindicat fins al setembre del 1919.

Als màrtirs de Catalunya – Full volant on s’explica l’assassinat de Joan Benet i Manel Miralpeix , a mans d’espanyolistes a la Rambla de Barcelona