1930. ORMICA i Palestra

Durant aquests mateixos anys, coincidint amb Daniel Cardona en un acendrat apoliticisme que l’aparta de la idea de crear un partit i en una aposta comuna per la lluita armada que el porta, com s’ha dit, a iniciatives com ORMICA, tot i que separats per un profund miratge anglòfil que l’allunya de l’emmirallament cardonista per l’exemple irlandès per a preferir el model dels nacionalistes txecs, Josep M. Batista i Roca treballa en la formació de la joventut, en especial des de l’escoltisme, terreny en el qual contribueix a crear el 1928 la Germanor de Minyons de Muntanya.

Campaments de Palestra, juliol de 1932

Molt més destacada serà, sens dubte, la fundació de l’entitat Palestra, sorgida a partir d’un Manifest publicat l’11 d’abril de 1930 al número 49 de la revista Excursionisme.

Batista i Roca definia Palestra com un moviment cívico-nacional que tenia per objectiu desenvolupar una activa tasca educativa i conscienciadora de la joventut catalana amb un clar contingut nacionalista i radical amb un caràcter obert que li impedia una definició separatista explícita.

En aquest sentit, Palestra no es trobava vinculat a cap partit i sota la presidència efectiva de Pompeu Fabra formaran part de l’anomenat comitè d’honor polítics catalans de diferents tendències com Ramon d’Abadal, Manuel Carrasco i Formiguera, Antoni Rovira i Virgili o Lluís Nicolau d’Olwer.

Palestra arribaria a tenir 5.000 socis i gairebé 400 delegacions arreu del Principat, el País Valencià i les Illes Balears, fet que posa de manifest el seu irreductible plantejament pancatalanista, ratificat, per exemple, per la publicació d’un mapa dels Països Catalans editat per la entitat el 1932 amb l’epígraf de “La Nostra Pàtria”.

 

Batista Roca i altres membres de Palestra a Txèquia l’any 1932

 

1931 Palestra - pel nostre enfortiment feste de Palestra
Cartell de Palestra

 

Palestra - Per Catalunya allistat-hi
Cartell de Palestra