1964. Per Catalunya lliure i socialista

Mentre prossegueix la recollida de signatures sol·licitant la normalització del català, durant el 1964 el Front Nacional tira endavant una campanya, en la qual, fonamentalment per mitjà de la col·locació de cartells engomats al carrer, intenta oposar al lema oficial “25 años de paz” la denúncia del règim dictatorial.

D’aquests esforços se’n fan ressò ben aviat les pàgines d’un nou butlletí de la formació independentista que, amb el nom d’ARA, surt al carrer a partir de febrer de 1964. Sota la responsabilitat de Joaquim Ferrer i Mallol i de Jordi Vila i Foruny, que s’encarreguen de l’enllaç entre l’executiu responsable de la redacció i l’aparell de propaganda, que porta endavant l’edició i la distribució, ARA omplirà el buit existent des de la desaparició del Per Catalunya a finals de la dècada passada.

Des de la primavera, el màxim responsable del Front Joan Cornudella participa a la comissió que, junt a altres líders de l’oposició, prepara la celebració de l’11 setembre, que enguany coincideix amb el 250 aniversari de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes de Felip V. La manifestació convocada al lloc on s’alçava, fins que les autoritats franquistes la retiraren, l’estàtua de Rafael Casanova, fou tot un èxit, malgrat les detencions produïdes i les corresponents multes imposades a alguns participants pel governador civil, Antonio Ibáñez Freire.

Precisament a l’ARA número 5, de setembre-octubre de 1964 que donava compte d’aquesta reeixida manifestació de l‘Onze de Setembre i de les detencions produïdes, hi apareixia per primera vegada sense cap mena d’explicació el lema “Per Catalunya lliure i socialista”. I no serà fins al número 8, d’abril-maig-juny de l’any següent, que es farà una breu justificació del nou lema argumentant que “Per Catalunya Lliure i Socialista és com un resum de Front Nacional de Catalunya“.

Sota la pressió d’una conjuntura cada cop més radicalitzada del moviment antifranquista català, en la qual les tendències obreristes i socialitzants gaudeixen d’una certa nomenada i de la penetració d’aquesta certa moda entre la base jove del Front que a través de la Universitat anirà fent seus de mica en mica els continguts d’un tant desconegut com atractiu doctrinarisme marxista, amb aquesta sobtada autodefinició socialista la direcció del Front Nacional deixa clar que no volia quedar-se enrera i intentava deixar ben clara la seva posició progressista respecte a la qüestió social.