1978. Primer Congrés del PSAN oficial

Amb el suport de seixanta intel·lectuals i escriptors que signaren un manifest que expressava de manera explícita l’esperança que representés “un avanç quantitatiu del marxisme independentista en la seva lluita i en l’ocupació d’un espai polític propi”, el Primer Congrés del PSAN oficial es celebrà l’1 i el 2 d’abril de 1978 a València i el cap de setmana següent a Barcelona, en el marc del qual la formació independentista, en un intent evident de reforçar la imatge pública del partit, anunciarà la incorporació del Col·lectiu pel Socialisme i la Independència de Reus, liderat per Pere Anguera, i del Grup Socialista Independent de Fèlix Cucurull.

Sota el lema de “Obrers, camperols, socialisme, independència”, els 411 delegats reunits elegiren un Comitè Executiu format per vint membres, els noms dels quals es feien públics per primera vegada, i aprovaren un bon grapat de ponències, majoritàriament sectorials, que, incidint en el caràcter preferentment propagandístic de l’acte i l’objectiu explícit de reforçar l’organització “per la via d’anar creant una força independentista i comunista amb una incidència cada cop més forta en el si dels Països Catalans”, no suposaven cap aportació significativa per a la superació de les dificultats de penetració que patia l’independentisme en general.

Per al PSAN oficial, certament, la celebració del seu Primer Congrés representava el moment de desenvolupament orgànic més àlgid de la seva trajectòria, però, com es podrà comprovar de seguida, esdevindrà a la vegada una mena de cant de cigne previ a futures davallades.