1976. PSAN - 2a escissió. El Moviment d’Unificació Marxista

Finalment, la segona escissió en la breu història del PSAN es feia realitat poc després del referèndum sobre la reforma política celebrat el 15 de desembre de 1976.

Els escindits, majoritaris al Principat, feien publica un nota de premsa signada per 23 persones durant el gener de 1977 i el més següent donaran a conèixer la seva constitució com a Col·lectiu Comunista d’Alliberament. Poc més tard, en una assemblea celebrada a Barcelona el 8 de maig, junt a un altre grup de militants escindits del Front Nacional, l’anomenat Col·lectiu Combat, posaven dempeus les noves sigles del Moviment d’Unificació Marxista.

1977 MUM_1977b

El MUM es declarava partidari de superar dins l’espai de l’esquerra d’alliberament nacional la històrica separació entre socialistes i comunistes, defensava la continuació de la tasca sindical dels militants independentistes dins les CCOO, on ells entenen que s’agrupava veritablement la classe obrera, i davant les primeres eleccions legislatives del 15 de juny de 1977 formaran part, junt al Moviment Comunista i a alguns independents, de la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme, sense aconseguir reeixir, però, en els seus resultats electorals.

Joan-Ramon Colomines-Companys, un dels principals dirigents des de la marxa del seu pare el 1973, deixava el partit el mes d’octubre de 1976, i ben aviat se li afegiran, amb el corresponent debilitament orgànic de la formació independentista, els joves membres de l’anomenat Col·lectiu Combat, que denunciaren al mes de novembre la manca de coherència i la política d’aliances del col·lectiu Claris perquè no anava en la direcció “del procés d’alliberament de les classes populars catalanes en la constitució de l’Estat Socialista dels Països Catalans”. El Col·lectiu Combat tenia una especial incidència a les comarques de Ponent i a la primavera de 1977, com ja s’ha dit, confluirà amb el Col·lectiu Comunista d’Alliberament, escindit del PSAN oficial, per passar a constituir el MUM.