1936. Retorn d’exili dels Germans Badia i el seu assassinat

Les eleccions del 16 de febrer de 1936 amb el triomf majoritari de les candidatures del Front d’Esquerres que, com es ben sabut, restituiran en el poder a les forces republicanes més progressistes i a Lluís Companys en el càrrec de President de la reinstaurada Generalitat, comportaren també el retorn de l’exili dels caps principals del separatisme.

De nou a casa, Josep Dencàs i Miquel Badia acceleraren el procés de reorganització d’Estat Català, dintre encara, tot i que per poc temps, d’Esquerra. Així, Miquel Badia, just tres setmanes després de les eleccions, a l’assemblea del 8 de març encapçala una candidatura junt al seu germà Josep, el seu cunyat Josep Maria Carré i altres militants que tindran molt aviat un destacat protagonisme dins l’organització, com Vicenç Borrell o Jaume Torres, per a recuperar el control del Casal d’Esquerra Estat Català i deixa per a un futur Congrés Nacional una explicació més amplia, que no arribarà mai, de la seva actuació durant els fets del 6 d’octubre.

Recuperada una certa normalitat i sota una conjuntura molt més adient, a partir d’aquest moment i durant les setmanes següents, amb l’objectiu de cercar les bases de la nova estructura independent d’Estat Català es pot apreciar a la premsa controlada pels nuclis separatistes una clara inclinació a destacar les diferències ideològiques que els separen de l’ERC oficial.

Més concretament, les JEREC des del 5 de febrer es troben en condicions de publicar un portaveu d’expressió propi de nom ARA!!!, dirigit per un partidari de reforçar la línia obrerista com Daniel Domingo i Montserrat que potenciarà un retòrica clarament marxistitzant en un context favorable a la unificació proletària. I en la línia de subratllar la seva major radicalitat social i nacional respecte al sector republicà de l’ERC, aprofitaran la data del Primer de Maig per a llançar al carrer un manifest en el qual, sintonitzant amb l’ambient cada cop més radical que es respira, es proclamen nacionalistes i obreristes i critiquen el paper de la petita burgesia que relacionen amb les posicions de Lluís Companys.

Dos fets ajudaran a decantar de manera definitiva el trencament amb l’Esquerra Republicana i faran possible, a finals de maig d’aquest mateix any 1936, la reaparició d’Estat Català com a força política independent.

En primer lloc, el dia 28 d’abril, quan sortien de casa del seu cunyat Josep Maria Carré al carrer Muntaner de Barcelona, els germans Josep i Miquel Badia són assassinats per un escamot de quatre pistolers de la FAI, en resposta a l’actuació del dirigent separatista en contra del sindicat anarquista.

1936-JEREC-ARA--GERMANS-BADIA-MORTS080536-

Pocs dies més tard, el 5 de maig de 1936 durant la sessió del Parlament de Catalunya  dedicada a dilucidar les responsabilitats en els fets del 6 d’octubre de 1934, Lluís Companys i el Govern en ple, representat majoritàriament pel sector republicà de l’Esquerra, no fa més que atiar el foc de la desunió desautoritzant públicament  l’actuació de Josep Dencàs arran d’aquests esdeveniments.

Aquests dos fets agreujaren, sens dubte, el conflicte entre el sector republicà i el nacionalista radical dins l’Esquerra i, quan encara no ha passat un mes de l’enterrament dels germans Badia, Estat Català celebrà els dies 21, 23 i 24 de maig al saló d’actes del CADCI el Congrés que consagrava el trencament definitiu i el seu naixement com a organització política independent.

1936-ara-jerec-1936-2

Sota el lema “Catalunya lliure i llibertat de l’home”, les propostes aprovades per Estat Català en l’àmbit ideològic seran molt genèriques i exemptes de concrecions tàctiques i estratègiques. El llenguatge emprat, en canvi, molt radical, en especial en l’apartat dedicat a la qüestió nacional.

Incidint en la tradicional manca de definició del separatisme de tots aquests anys, la ponència aprovada no citava de forma literal la independència de Catalunya, sinó que reivindicava explícitament l’autodeterminació, la República Catalana, la confederació únicament amb pobles de llengua catalana i l’alliberament de les nacionalitats oprimides.

1936 acompanyant fèretre Germans Badia
Acompanyament del fèretre dels Germans Badia