1984. Segones Eleccions al Principat i els mals resultats dels independentistes a les urnes

El 29 d’abril de 1984 es convocaven les segones eleccions al Parlament del Principat. L’any anterior, però, s’havien aprovat per la via prou més restrictiva de l’article 143 de la Constitució els projectes estatutaris de les Illes i del País Valencià i s’havien realitzat les corresponents conteses electorals amb amplia majoria de les formacions d’abast estatal.

 

La campanya electoral del Principat es centrà, malgrat la sentència dictada pel Tribunal Constitucional l’any anterior contra una part considerable de la LOAPA, en la defensa de l’autonomia amenaçada, qüestió que facilità una amplia victòria de Convergència i Unió davant un PSC, presoner del tarannà centralista del govern socialista de Madrid.

 

L’afer Banca Catalana ajudaria a reforçar encara més la imatge del President de la Generalitat com a defensor d’una autonomia que el govern central socialista semblava voler retallar.

Mentrestant els Nacionalistes d’Esquerra, per la seva banda, com a opció electoral independentista, tal com havia succeït a les legislatives d’octubre de 1982 i a les municipals de 1983, tot i que per a aquesta ocasió, junt amb els Independents per l’Esquerra Nacional i Renovadors d’ERC, havia format la coalició anomenada Entesa de l’Esquerra Catalana, fracassarà novament en el seu intent d’aconseguir representació parlamentaria i fins i tot veurà reduït el nombre de vots respecte als resultats de quatre anys abans.

 

Aquests mateixos tres grups un any més tard, el desembre de 1985, formaran l’anomenada Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, no sense que una escissió contraria a aquesta nova plataforma tirés endavant el Moviment d’Esquerra Nacionalista que al 1989 s’integraria definitivament dins la Crida.

 

A les eleccions legislatives de 1986, l’ENE arribarà a una aliança amb el PSUC, prou debilitat després de la crisi interna de començament de 1982 arran del Vè Congrés, per a participar plegats de la coalició Unió d’Esquerra Catalana i serien precisament aquestes dues forces les que, ja al 1987, formarien part d’Iniciativa de Catalunya, federada posteriorment a nivell estatal amb Izquierda Unida.