1993. Sindicalisme independentista

Les iniciatives per tal d’arribar a fomrar un sindicat nacional català, passaren dels intents de principi de segle passat a través del CADCI i associacions semblanst, fins a l’any 1980 en que es formà la Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya a partir de l’acord aconseguit principalment entre l’històric SOC i els Col·lectius de Treballadors impulsats inicialment pel PSAN. L’any 1986 aquesta plataforma patirà una crisi prou important de la qual en sortirien dues organitzacions, la que després d’ajuntar-se amb el Sindicat de Quadres de Catalunya passà a anomenar-se com Confederació Sindical de Catalunya, i el sector més esquerrà que formà la Coordinadora Obrera Sindical.

cst

Des d’aquell moment, si bé després d’un període de disgregació els dies 13 i 14 de novembre de 1993 a Tarragona el CSC tirava endavant el Congrés Constituent de la Intersindical-CSC que d’aleshores ençà, dins un lent però clar procés de consolidació ha celebrat diversos congressos, el COS, que obtingué el recolzament de les formacions de l’esquerra nacionalista celebrà el seu tercer congrés a Vic, que suposà una certa recuperació després del difícil període provocat per la crisi general del sector independentista radical posterior a 1992 i la dissolució de Terra Lliure.