1984. Terra Lliure, segona assemblea

Malgrat la realització d’algunes accions, fonamentalment contra casernes de la Guàrdia Civil, com les portades a terme el 20 d’abril a Sitges i el 7 de setembre a Martorell, la reducció en el nombre d’accions durant 1983 posava de manifest en aquests moments la crisi de Terra Lliure.

Finalment s’expulsarà un petit grup dissident encapçalat per Josep de Calasanç Serra que plantejava la necessitat d’un període de reflexió sobre el futur de l’organització armada.

1995 - militants tll
Entrevista a militants de Terra Lliure

El sector majoritari, a diferència del que entenia com a obstaculització de les tasques del grup armat, decidí tirar endavant i impulsà la celebració d’una segona assemblea que tingué lloc el mes de gener de 1984.

A més del debat de les ponències sobre estructura organitzativa i estatuts interns, aquesta segona assemblea aprovà una Declaració de Principis on, entre d’altres qüestions, Terra Lliure descartava la justificació de l’acció armada per si mateixa, i la defensava com a “forma de pressió, de coacció i d’enfrontament violent contra el sistema” per part del poble treballador català, dins “un procés llarg on les forces polítiques revolucionàries convé que vagin fent avançar el combat ideològic i l’autoorganització del poble” i ratificava l’estructura militar de l’organització davant l’opció político-militar.

Igualment, en la línia de mantenir una presència política constant al si del moviment independentista, es reforçava el paper de l’oficina política creant un butlletí de vocació bimensual amb el nom d’Alerta i al tipus d’accions desenvolupades fins aleshores s’hi afegia un eix d’actuació nou com era la lluita contra la distribució de la droga dura.

Tot i la nova embranzida de l’activitat armada que suposà aquesta segona assemblea, la crisi de Terra Lliure s’havia traslladat ràpidament a l’interior de l’IPC, on tindrà una certa incidència en el nucli de la Catalunya Nord.